Versions a la carta

 

Feines molt agraïdes !

Ja ho diu la meva amiga Txell Aixendri que sóc una periodista 4X4. Deu tenir raó. Avui comparteixo una de les feines que faig que actualment em fa més feliç : fer la lletra de cançons personalitzades.

Juntament amb el músic i productor de Sabadell Oriol Padrós fem Versions a la carta. És a dir, fem cançons a mida. Hi ha molts músics que estan fent versions personalitzades però nosaltres anem més enllà i oferim "calcar" qualsevol cançó amb una lletra especial en coordinació amb qui ens la demana per fer un regal. 

Al nostra Soundcloud pots trobar-ne molts exemples però una de les últimes cançons ens ha portat a viure tota una experiència. Els amics de la Vane i el Víctor ens van encarregar una Versió de "Al mar!" de Manel que nosaltres hem convertit en "L'amor, l'amor!".




Ells van fer la lletra, nosaltres la música i després la van venir a cantar a l'estudi. Va ser un dia espectacular. Aquí, l'àlbum de fotos 

El millor de tot el procés ha estat el final. L'Anna ens ha enviat aquest document que m'agradaria compartir. La cirereta que ha tancat el cercle. M'agrada la música ! M'agrada la bona gent! M'agrada la creativitat ! 
 

El dia 15 de juny va ser un dia molt especial per a tots nosaltres, dos grans amic es casaven. Durant les hores prèvies al casament tots estàvem nerviosos, sense poder explicar-ho...

Tots estàvem molt il·lusionats amb el seu enllaç i per això dies enrere ens havíem estat organitzant per fer-li un regal que sempre recordarien:

Els vam voler gravar una cançó personalitzada!

Però... si nosaltres no en sabem res de música!! De seguida el Gerard i l’Àngela van contactar amb l’equip de Versions a la Carta, l’Oriol i la Mariola de seguida ens van donar un cop de mà i ens van oferir alguns consells per escriure la lletra de la cançó escollida (El Mar).

Un cop ja teníem la lletra escrita, l’Oriol i la Mariola que per la seva banda havien composat la base musical de la cançó, ens van convidar al seu estudi per enregistrar la lletra. La primera sorpresa va ser escoltar la qualitat de la música que havien preparat, era perfecte, igual o millor que l’original. Després vam començar gravar! Ens ho vam passar tan bé que ens va fer pena i tot que els nostres amic que es casaven no haguessin pogut estar amb nosaltres! Però havia de ser una sorpresa! Ens vam sentir molt a gust a l’estudi i ens van tractar molt i molt bé.

Al cap de molt poc, la cançó ja estava llesta! Quan ens la van passar tots vam al·lucinar, recordo el moment que vaig obrir el correu, els nervis, l’emoció de sentir-nos, va genial i tots vam dir-nos que el Victor i la Vane fliparien al sentir la cançó!

 

I els dies van anar passant fins que va arribar el gran moment. Havíem acordat amb la wedding planner que la cançó sonaria a les postres... Tots vam sopar amb un nus a l’estomac... quins nervis!!! I de cop, quan ja estàvem menjant el pastís nupcial, van començar a sonar les primeres notes de la cançó. ESTÀVEM HISTÈRICS. Prèviament havíem acordat uns moviments i ara era hora de que tot anés com la seda.

La nostra taula era la del davant dels nuvis, ens vam obrir fent un semi cercle i acompanyats d’unes culleres fent de micròfons vam començar a cantar la cançó.

La foto de dalt de tot descriu perfectament com van entomar els nuvis la sorpresa, no s’ho podien creure! Vam anar avançant cap a ells i vam acabar darrera la taula amb els mocadors enlairats cantant el porpom poropom poropom! 

 

Quan va acabar la cançó tot eren llàgrimes, somriures, paraules de gratitud, abraçades i petons.

Sense dubtar-ho ni un moment, un dels moments més bonics que haguem pogut viure junts.

Els va encantar i tothom ens felicitava perquè havia estat genial. El nostre propòsit de fer un regal inoblidable es va convertir en part important de la història de la llarga amistat del grup. No només ells no ho oblidaran mai, sinó que nosaltres, després de tot el procés tampoc, ho tornaríem a repetir una vegada rere una altra.

Moltíssimes gràcies Oriol i Mariola, gràcies per fer-ho possible i per proporcionar-nos un dels moments més feliços de la nostra vida.

Que bonic, no?