COMPARTIR CONTINGUTS

Compartir-ho tot !

He de compartir dues motivacions que he tingut aquest mes de febrer que ja ha passat.

LA PRIMERA MOTIVACIÓ : LA NEU 

L'arribada de la neu en zones on no és habitual ha generat milers de tuits, d'entrades a Facebook i centenars i centenars de fotografies compartides. Aquesta foto ha estat l'entrada més exitosa del meu perfil de Facebook.
Aquesta foto la vaig veure gràcies a la Pàgina de Facebook del Restaurant La Mola i ha estat el post de més èxit del meu Facebook aquesta setmana. He vist que alguns dels meus seguidors se l'han posat de foto d'entrada del seu perfil. 

 
 
Fa uns anys no hauríem pensat mai que ens agradaria tant ensenyar el què està passant al nostre voltant. Les xarxes socials han creat aquesta necessitat de compartir amb els altres el què estem sentint. Confesso: Jo també ho he fet i vull que aquí en quedi constància.

Aquesta és la meva foto de "La Mola nevada"

 
Sóc nova a Instagram i una de les primeres fotos que he compartit és una de neu. Mira-ho aquí ! Si vols segueix-me però no sé si compartiré massa fotos aquesta xarxa social. 

 


REFLEXIÓ : D'altra banda la gent ha compartir fotos de neu però advertint que "ens emocionem més del normal" i pensant que a llocs com Andorra, on és habitual que ho faci, se'n riuen de la nostra emoció. 
Això no és del tot cert. J he viscut tres anys a Andorra i allà la primera nevada es vivia amb una emoció fora de mida. La gent saludava a tothom pel carrer, trucaven a la ràdio on hi feia el despertador "Andorra Desperta't" que ara continua Quim Barceló i demanaven cançons alegres. Era una excitació que m'encantava i que ara hem viscut també nosaltres!  
 

SEGONA MOTIVACiÓ: UNA HISTÒRIA CATALANA

Gràcies a la meva amiga inspiradora Txell Aixendri vaig anar a l'assaig general de "Una història catalana" dirigida per Jordi Casanovas a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
Hi ha un parell de coses que em fan pensar que aquesta obra serà la obra de la temporada,.

Primera / Han deixat que la gent jove entri en una sala que semblava feta per grans clàssics i gent experimentada. En èpoques de retallada, la pobre gent jove que puja encara s'ha d'exprimir més el cervell i acaba sent més creativa. M'han donat una lliçó! . Mai tres hores m'havien passat de forma tan ràpida. Enhorabona !


 

                                     
      ( les primeres files canvien d'ubicació a l'últim acte: una clucada d'ullet a la sala Flyhart) 
  

Segona / De vegades un títol que vulgui semblar una cosa i ser-ne un altre pot provocar sorpreses com la de "Una història catalana" que acaba sent tot el contrari del pà amb tomàquet i les espardenyes de veta. S'ha de veure aquesta obra