#Apeudemesa
El periodista ha d'estar "espiant" el què tothom diu a Twitter però ha d'evitar formar part d'una "colleta" de tuitaires que es van citant entre ells i construeixen el que podríem definir com a guetos virtuals
Després de
la nit electoral d'ahir la meva eficient gestora Roser em va dir: Mariola, crec
que aquesta feina que fas de xarxes té molt futur!
Hi ha pensat
i he arribat a diverses conclusions:
1/ Internet té molt camp per recórrer sí,
però és un canal que hem de saber gestionar com a periodistes.
( A banda de
moltes altres coses n’hi ha una que s’hauria de canviar per sempre. Ho vaig
escriure en aquest post per Marficom )
2/ La compilació col·laborativa de dades
és ja un fet. Els periodistes ens hem de “posar les piles” i aprofitar-ho. La
nit electoral de les europees 2014 no hem estat a l’alçada. Ja no som
necessaris. El politòleg de la URL Roger Buch va crear l’etiqueta a Twitter
#apeudemesa. Mònica Terribas l’entrevistava després del rebombori que va aconseguir
a la xarxa.
Diu que no
hi va pensar gaire sinó que el va crear “per
necessitat”. Hi havia necessitat d’informació,
una informació que els periodistes no estàvem donant.
3/ Hem de buscar noves fórmules per integrar les xarxes socials als canals
més tradicionals. No cal anar dient que tenim xarxes socials però s’hi ha de
ser i saber què està passant.
4/ Com s’ha fet tota la vida. Cal recuperar les claus per periodisme
de sempre però adaptar-lo al nou entorn. La informació que genera internet i
les xarxes s’ha de contrastar. No és res nou. La informació que arriba al
periodista s’ha de verificar com sempre. El què passa a internet és el mateix
que pot passar pel carrer. Un insult es pot denunciar dins i fora l’entorn
digital.
Són eines per aconseguir el de
sempre: informar a través de les cinc WWW (Where, when, how, who i why) – On,
quan, com, qui i perquè.
5/ Twitter és important però NO cal “parar màquines”. Hem d’utilitzar-lo
bé i evitar la creació de “guetos virtuals”. El periodista ha d’estar “espiant”
el què es comenta o es difón però evitar formar part d’una “colleta” , un grup
de gent que es van citant i acabant construint un gueto.
La gent del carrer cada vegada
està més allunyada del gueto que formen periodistes i polítics. Això s’ha d’evitar
de totes totes!
6/ Facebook o Twitter són canals
d’empreses privades. No cal anar-los citant cada dos minuts per la ràdio i per
la tele. Són MARQUES. Hem de fer-los
servir a més a més d’altres aplicacions i canals que ens poden fer el
periodisme cada vegada més pràctic.
7/ Cal seguir el consell de les
nostres àvies quan fem servir canals tan immeditats com Twitter. Cal comptar fins a 10 abans.
Abans d’enviar, respondre o
retuitejar “cal comptar fins a 10”. Estem immersos tots en un món informatiu
ple d’ansietat. Cal resporar i pensar abans d’enviar un missatge i també cal
respirar i pensar abans d’arribar a una conclusió però hem de decidir de forma
ràpid o sinó ja haurem perdut el tren per sempre.
